Al llarg del recorregut apujat al 47 ( la linia acabava en la plaça de a tocar del camp de la Muntanyesa ) anava mirant el llibre de calificacion escolar ESTUDIOS DE BACHILLERATO LIBRO DE CALIFICACION ESCOLAR Serie G Num 157645 deia a la primera plana ,INSTITUT DE ENSEÑANZA MEDIA DE "Mila
recorregut cap a l’institut Mila i Fontanals, i com el llibre de qualificació escolar et recorda els teus objectius acadèmics.
---
Al llarg del recorregut apujat al 47, observava el paisatge que es desfilava davant meu mentre el vehicle em duia cap al meu destí. La línia acabava a la plaça, a tocar del camp de la Muntanyesa, un lloc que em resultava familiar però alhora carregat d'incertesa. La meva ment estava ocupada, fixant-me en el llibre de qualificació escolar que sostenia a les mans: *Estudios de Bachillerato, Libro de Calificación Escolar, Serie G, Num 157645*. A la primera plana, brillava el nom de l'Institut de Enseñanza Media de "Mila".
El llibre era més que un simple objecte; era un símbol dels meus somnis i frustracions. Cada pàgina estava plena de records, d'assignatures que havia de superar, de moments d’angoixa i d'esperança. Pensava en les hores dedicades a estudiar física i química, matèries que em risultaven tant difícils, i en les imatges dels meus companys de classe avançant mentre jo em quedava enrere.
En aquell moment, em va envair una barreja d'esperança i por. “Si aconseguia superar aquesta assignatura pendent, podria presentar-me a la revalida”, em deia a mi mateix, “i així obtindria la beca per fer el batxillerat superior”. Era un camí llarg, segurament ple d'obstacles, però estava decidit a treballar-hi.
Mentre contemplava el llibre, recordava les converses amb els meus pares, les seves expectatives i el seu suport incondicional. Sabien que havia de seguir endavant, però també reconeixien que era la meva responsabilitat. “Tens el potencial per aconseguir-ho”, em repetien. Ara ho havia de demostrar no només a ells, sinó també a mi mateix.
Un cop vaig arribar a la parada, el cor em bategava ràpidament. Era hora d'afrontar els meus temors, d'aprofitar aquesta segona oportunitat. Amb el llibre sota el braç, vaig fer el primer pas cap a la meva destinació. Sabia que el camí seria difícil, però estava decidit a lluitar per aconseguir el que volia.
---
### **La Decisió del Setembre del 65**
(continuació)
Al llarg del recorregut apujat al 47, observava el paisatge que es desfilava davant meu mentre el vehicle em duia cap al meu destí. La línia acabava a la plaça, a tocar del camp de la Muntanyesa, un lloc que em resultava familiar però alhora carregat d'incertesa. La meva ment estava ocupada, fixant-me en el llibre de qualificació escolar que sostenia a les mans: *Estudios de Bachillerato, Libro de Calificación Escolar, Serie G, Num 157645*. A la primera plana, brillava el nom de l'Institut de Enseñanza Media de "Mila".
El llibre era més que un simple objecte; era un símbol dels meus somnis i frustracions. Cada pàgina estava plena de records, d'assignatures que havia de superar, de moments d’angoixa i d'esperança. Pensava en les hores dedicades a estudiar física i química, matèries que em risultaven tant difícils, i en les imatges dels meus companys de classe avançant mentre jo em quedava enrere.
En aquell moment, em va envair una barreja d'esperança i por. “Si aconseguia superar aquesta assignatura pendent, podria presentar-me a la revalida”, em deia a mi mateix, “i així obtindria la beca per fer el batxillerat superior”. Era un camí llarg, segurament ple d'obstacles, però estava decidit a treballar-hi.
Mentre contemplava el llibre, recordava les converses amb els meus pares, les seves expectatives i el seu suport incondicional. Sabien que havia de seguir endavant, però també reconeixien que era la meva responsabilitat. “Tens el potencial per aconseguir-ho”, em repetien. Ara ho havia de demostrar no només a ells, sinó també a mi mateix.
Un cop vaig arribar a la parada, el cor em bategava ràpidament. Era hora d'afrontar els meus temors, d'aprofitar aquesta segona oportunitat. Amb el llibre sota el braç, vaig fer el primer pas cap a la meva destinació. Sabia que el camí seria difícil, però estava decidit a lluitar per aconseguir el que volia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada